ArtÃculos - Costumbres y tradiciones
DE LA FESTA A LA FIRA DE SANT MARTIRIÀ
El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.62, novembre 2010, p.11
Estem a les acaballes del segle XVI, la fira, podrÃem dir-ne civil, la de l'aspecte lúdic i festiu, la del bestiar que tots coneixem, es barreja amb la religiosa, deslluint aquesta, en favor de l'altra. Es, per aquest motiu, que l'any 1599, i a petició de les autoritats banyolines, el bisbe Arévalo de Zuazo, desprès d'haver-se desplaçat a Banyoles per tal de donar autenticitat a les relÃquies de Sant Martirià , anuncià que es trasllada la festa religiosa del sant patró de Banyoles, al 24 d'octubre, i deixa la fira que es segueixi fent el 24 de novembre. A partir d'aquell moment, i fins l'any 1972, la primera sempre se celebrà el 24 d'octubre, però a partir d'aquesta data l'ajuntament decidà que es faria el dissabte anterior a aquella data, sempre i quan aquesta no caigues en dissabte.
Un fet aquest, el del canvi de dates, que no era inusual a Banyoles, doncs tres segles abans, el 16 d'agost de 1261, el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, va traslladar la festa que el dia 6 de setembre estava dedicada al monestir de Sant Esteve, a la primera "dominica" desprès de la festivitat de Sant Bartomeu, adduint que en aquella data el poble estava dedicat a la verema, i no podia dedicar-se a celebrar la festa del sant.
Aixà doncs, amb dues festes de Sant Martirià , comencen cadascuna d'elles la seva singladura per separat. Una seguirà amb el nom de "la Festa de Sant Martirià " i l'altra esdevindrà "la Fira de Sant Martirià ".
La primera, la del mes d'octubre, d'entrada se centrà de ple en els actes religiosos dins la pròpia església de Sant Esteve, i per tal de donar més rellevà ncia als oficis religiosos, fins i tot es començà a contractar alguna formació musical. Però amb el pas dels anys, poc a poc, la festa comença a sortir al carrer, i sense que afectin els actes litúrgics, s'hi comencen a introduir motius de festa popular, de manera que cap a final del segle XVIII la festa passa de celebrar-se en un sol dia a fer-ho en tres, i ja trobem que, a banda dels actes litúrgics, hi havia "balla a la plaça" a cà rrec d'una o més cobles. Desprès se li afegiran altres elements festius, com els gegants i els capgrossos, que desfilaran per la vila, tal i com es pot llegir en el programa de festes de 1887 "... saldrà el tradicional ball de passada, precedido por los Gigantes..." o en el de 1910, en que la tradicional processó, que sortint del monestir recorria els principals carrers de la ciutat, estava "....presidida per l'Ajuntament y precedida dels Gegants, Caballins, Capgrossos y Orquestra ...". Desprès s'hi afegirien acròbates, trapezistes, equilibristes i circs, i amb els anys arribaren unes petites "parades" podrÃem dir-ne lúdiques, amb les seves atraccions: una barraca de tir, una de barques ... i fins i tot un xurrero, i uns cavallets, que en no existir la tracció elèctrica, la feien servir mecà nica, o be amb l'ajut d'algun animal o be tirada pels mateixos firaires; es duran a terme inauguracions emblemà tiques com les del Llach Sport Club (1911), el Museu Darder (1916), el rellotge de Santa Maria (1916), l'Ajuntament (1928) o el Museu Arqueològic (1943), entre d'altres; farà aparició l'esport, amb voltes ciclistes, competicions de futbol i fins i tot gimcanes motoristes; s'estrenaran noves obres de teatre i els cinemes faran sessions especials; les sardanes rivalitzaran amb diferents balls i concerts, ... i moltes altres activitats que poc a poc han anat configurat la Festa Major de Sant Martirià , tal i com avui en dia la coneixem, tot i que, per necessitats urbanÃstiques, part de la festa - atraccions, barraques i concerts - s'han traslladat a la zona sud de la ciutat, a tocar del terme de Mata.
Per la seva banda pel que fa a la Fira de Sant Martirià , fou la plaça de les Rodes la que poc a poc es va anar convertint en el seu centre neurà lgic, amb la fira del bestiar i la seva tradicional compra-venda a la que concorrien gent d'arreu de l'estat per adquirir mulats, cavalls de tir, matxos, eugues, burros i rucs, vedells i vaques, etc. Més tard l'activitat mercantil i comercial s'anirà completant i la Fira s'aniria ampliant amb parades comercials, venda d'artesania, alimentació, mantes, estris de la llar,... de fet tot Banyoles s'implicava en la Fira: els comerços exposaven les seves robes d'abric, apareixien els torronaires i els cafès i fondes dels Turers i Plaça Major, s'omplien de gom a gom, degut a la gran arribada de forasters.
Però a l'igual que ha passat amb la Festa de Sant Martirià , aquesta també ha canviat d'ubicació diverses vegades, inicialment a l'Era de l'Abat, després a les Rodes, després cap el Passeig Dalmau i actualment cap a la zona nord, al Parc de la Draga, on duran els primers anys s'hi instal·lava una gran carpa per fer la Fira Multisectorial (a l'estil de la que ja s'instal·lava a les Rodes) i desprès passà a utilitzar-se el nou equipament municipal com és el Pavelló de la Draga.
Actualment, la Fira ha agafat un gran creixement i expansió i tot el Parc de la Draga i zona nord de la ciutat s'omple d'activitat i la Fira de Sant Martirià inclou el tradicional concurs-exposició de bestiar rossam, moltes i variades proves hÃpiques i exhibicions eqüestres, la Fira Multisectorial Comercial Firestanty (mostra de la vitalitat comercial i empresarial de la demarcació), la mostra de rasses autòctones, la fira del dibuix i la pintura, el mercat d'artesania,etc.
Tot plegat, en el marc fantà stic del Parc de la Draga, i al costat de l'Estany, configura una excepcional cita lúdica, comercial, turÃstica i festiva, que fa les delÃcies d'un munt de visitants, (tant de les nostres contrades, com vinguts d'arreu) que venen el cap de setmana per visitar la ciutat i participar a la Fira de Sant Martirià - Firestany, que ha recuperat amb escreix l'antic esplendor que havia tingut.
